Nicole Oresme

Nicole Oresme (c. 1320-1382) és un dels filòsofs escolàstics més importants de l’edat mitjana. La seva obra il·lustra clarament la convergència entre filosofia, matemàtiques i teologia que existia en l’Europa medieval. Va acabar la seva carrera com a Bisbe de Lisieux, és considerat també l’economista més important de l’època medieval i va fer aportacions importants a la llengua francesa al traduir obres d’Aristòtil al francès per encàrrec del rei de França, Carles V.

La figura clau del món acadèmic medieval va ser Aristòtil. Fins el redescobriment de les obres d’altres grecs a través del món àrab principalment, al llarg dels segles XIV-XV, els comentaris i estudis de la seva obra van marcar l’època. El segle XIII va veure també el naixement dels dos centres d’estudis més importants de l’època, les universitats de París i Oxford. Els religiosos franciscans van regir a Oxford i els dominicans a Paris. oresmeOresme va ensenyar a París, però era gran coneixedor dels estudis realitzats a Oxford també. Una de les obres considerades més importants d’Aristòtil va ser La Física i de l’estudi d’aquesta obra sorgeix la disciplina de la filosofia natural, que seria el precursor de les ciències naturals de segles posteriors. Oresme va dedicar la seva vida a l’estudi d’aquesta obra i d’altres del gran filòsof grec, però no va estar d’acord amb alguns dels seus conceptes i va produir idees originals que van influenciar el desenvolupament posterior de la ciència i de les matemàtiques.

També va estudiar teologia naturalment, com a home del seu temps creia firmament que l’estudi del món havia de servir per conèixer millor a Déu. Arran de l’estudi dels idees d’Aristòtil sobre el temps i el espai va argumentar que Déu és el buit infinit que existeix fora del cosmos. També va afirmar que l’idea que la terra mou cada dia dins de l’univers és possible, però va rebutjar aquest idea perquè entrava en conflicte amb les seves creences.
La seva teologia anava de la mà de les matemàtiques. Va escriure una crítica a l’astrologia fent servir arguments matemàtics sobre el concepte d’incommensurabilitat , les potències racionals i irracionals.

És considerat també un innovador pels seus treballs sobre els conceptes de la llum, i del moviment i com representar-lo. Va introduir els termes “latitudo” i “longitudo” per anomenar coordenades en la descripció del moviment. Descartes, el pare de la geometria analítica no esmenta a Oresme, però no seria extravagant concloure que va ser influenciat per les seves idees. Com que tampoc seria extravagant pensar que Galileo va ser un lector de l’obra del francès.

En un comentari sobre els Elements d’Euclides, Oresme va estudiar les sèries convergents (sumes que malgrat tenir infinits sumands tenen un resultat finit) i va ser el primer en demostrar que la sèrie harmònica 1 + ½ + ⅓ + ¼ + … és divergent (o sigui que aquesta suma té un resultat infinit). La primera demostració en aquest vídeo ens ensenya el mètode d’Oresme.

També al seu comentari sobre la Física d’Aristòtil, va descriure idees originals sobre el concepte de l’infinit i va parlar de conjunts infinits, sense fer servir aquesta nomenclatura. Va proposar que no es pot comparar com a més gran o més petit diferents conjunts infinits, per exemple, que el conjunt de nombres senars no és més petit que el conjunt de nombres naturals. Caldria esperar al segle XIX, amb el treball de Cantor i d’altres per tenir una demostració del concepte de conjunt infinit i la seva cardinalitat. Acabem amb un   divertit vídeo sobre l’infinit en el qual s’entreveu perquè el conjunt de nombres parells no és més petit que el conjunt de nombres naturals.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s